Ferreriencs, amem la nostra pàtria! |
Molt jove vaig haver de sortir de Ferrreries. Durant els meus 50 anys d´exili sempre vaig enyorar aquell poble, que m´imaginava com un estol de coloms blancs.
Ara torn a Ferreries per l´eternitat. Mai ningú m ´hi tornarà fer sortir. Ferreries és el meu poble, el meu amor.
7 comentaris:
Que també ets del Barça encara? que mus pots dir quantes copes d'Europa guanyarà el Barça d'aquí l'any 2015? Gràcies, xata...
Encara ho som però no puc contestar a la pregunta. Falta de coneixements.
Quan jo vivia, les dones ni jugàvem, ni vèiem, ni fèiem ni res de res. Llavors el fotbol tampoc no tenia els aires místics que té avui.
Bentornada a Ferreries
Quan torni nèixer me faré de Keskeputes!
estas morta? jo s'altre dia sa meva germana me diu : mira aquella es na teresa aqesta q agrega a tothom.... jaja be sta!
Vol dir que ja se sap?... Caaatxis!... No passa res! T´agraesc el comentari.
Aquesta Teresa va haver de sortir molt jove de Ferreries però sempre es va enyorar. Va deixar escrits els seus diaris íntims i abans de morir me va demanar que els hi publiqués.... Aquesta és la meva intenció: Que na Teresa Pons Barber visqui a Ferreries per l´eternitat.
Que pugui disfrutar del poble com no ho va poder fer mai, i que visqui en tots els que la vulguin llegir. Donar veu a una escriptora que va viure invisible per pròpia elecció i perquè provenia d´una família senzilla d´un poble petit.
Aaah ja dea jo q no podia ser... be sta! ;)
Publica un comentari a l'entrada