29 de maig 2011

Qui som?

Ferreriencs, amem la nostra pàtria!
Som de Ferreries.  Vaig nèixer el 1917.  Vaig morir l´agost de 1990. Aprofit que mos han posat internet al limb per ressuscitar. Tanmateix no  tenia gaire ganes de morir-me i aquí dalt, sense polítics ni religions ni problemes, la cosa és bastant fadeta.

Molt jove vaig haver de sortir de Ferrreries. Durant els meus 50 anys d´exili sempre vaig enyorar aquell poble, que m´imaginava com un estol de coloms blancs.

Ara torn a Ferreries per l´eternitat. Mai ningú m ´hi tornarà fer sortir. Ferreries és el meu poble, el meu amor.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Que també ets del Barça encara? que mus pots dir quantes copes d'Europa guanyarà el Barça d'aquí l'any 2015? Gràcies, xata...

Teresa Pons Barber ha dit...

Encara ho som però no puc contestar a la pregunta. Falta de coneixements.

Quan jo vivia, les dones ni jugàvem, ni vèiem, ni fèiem ni res de res. Llavors el fotbol tampoc no tenia els aires místics que té avui.

albert mir ha dit...

Bentornada a Ferreries

Teresa Pons Barber ha dit...

Quan torni nèixer me faré de Keskeputes!

Anònim ha dit...

estas morta? jo s'altre dia sa meva germana me diu : mira aquella es na teresa aqesta q agrega a tothom.... jaja be sta!

Teresa Pons Barber ha dit...

Vol dir que ja se sap?... Caaatxis!... No passa res! T´agraesc el comentari.

Aquesta Teresa va haver de sortir molt jove de Ferreries però sempre es va enyorar. Va deixar escrits els seus diaris íntims i abans de morir me va demanar que els hi publiqués.... Aquesta és la meva intenció: Que na Teresa Pons Barber visqui a Ferreries per l´eternitat.

Que pugui disfrutar del poble com no ho va poder fer mai, i que visqui en tots els que la vulguin llegir. Donar veu a una escriptora que va viure invisible per pròpia elecció i perquè provenia d´una família senzilla d´un poble petit.

Anònim ha dit...

Aaah ja dea jo q no podia ser... be sta! ;)