Rallaré del que em doni la gana.

Aquí rallaré del que em doni la gana. D´allò que a Ferreries rallam més, en veu fluixa, dins ca nostra, sense publicar. De política sobretot. De feina, de creure, de Déu. De la mar, del camp, de llibres. D´aquell ha dit i aquella què trobes i ella mira tu, no me diguis que no ho sabieeees!..... D´homos i dones, de parelles, de la vida, del cel....de l´esperança.

De fotbol no, perquè no en sé.

Qui som?

Ferreriencs, amem la nostra pàtria!

Som de Ferreries.  Vaig nèixer el 1917.  Vaig morir l´agost de 1990. Aprofit que mos han posat internet al limb per ressuscitar. Tanmateix no  tenia gaire ganes de morir-me i aquí dalt, sense polítics ni religions ni problemes, la cosa és bastant fadeta.

Molt jove vaig haver de sortir de Ferrreries. Durant els meus 50 anys d´exili sempre vaig enyorar aquell poble, que m´imaginava com un estol de coloms blancs.

Ara torn a Ferreries per l´eternitat. Mai ningú m ´hi tornarà fer sortir. Ferreries és el meu poble, el meu amor.