Demà ho sabrem

En Don Manuel celebrant la victòria a la capital

Pot xerrar de política una ànima càndida? Una dona que no va poder llegir premsa local durant 50 anys? Una que quan era al món escoltava en Francu emocionada?

A ca nostra tots érem de dretes, però d'ençà que som al cel faig per l´Entesa. 

Ara el que interessa és: l ´augment de vots del PP a Ferreries serà una tendència de futur o un flash cojuntural?  Per què ha succeït? per l´entorn de crisi del país o és un canvi generacional? ve dels joves o dels adults aturats? de la infoxicació o de la visceralitat?

I què té més? diu la gent pel carrer. Deixau-los comandar, quina por fan?. Llavors te mires les persones i fa comptes que tenen raó, que seran bons regidors (n´Alexandra, en Josep, na Margarita donen confiança.... no en Vicent, que té el mal costum d´escampar mentides). Però els altres tres poden fer bona feina! per què preocupar-nos idò? és que no sabeu perdre? no fagueu més política que al poble la política no val! No creim en les ideologies....


Però no creure en les ideologies és la més perillosa de les  ideologies, la que prové d´una ignorància que te fa manipulable per part dels que estan organitzats, els grans partits, els que mai havien comandat a Ferreries (ni PSOE ni PP). Els que fan política amb majúscules  quan donen instruccions sobre política lingüística -model cutre-valencià- política territorial - algú creu que si es tomba el PTI els nostres regidors podran fer el que voldran?- o política social -invasió de xarxes associatives locals, model balear. No en donen sobre política econòmica, perquè no tenen cap pla, tret d´invertir en el turisme i la construcció.

O algú es pensa que en Ramón de Mantolán no ha rebut una bona instrucció? No esteim en mans de quatre al.lots. Esteim en mans d´un gran partit, d´un d´aquests partits que no deixen les mans lliures per decidir als regidors de bones intencions. I açò, vist des del limb, no és agradable.

Rallaré del que em doni la gana.

Aquí rallaré del que em doni la gana. D´allò que a Ferreries rallam més, en veu fluixa, dins ca nostra, sense publicar. De política sobretot. De feina, de creure, de Déu. De la mar, del camp, de llibres. D´aquell ha dit i aquella què trobes i ella mira tu, no me diguis que no ho sabieeees!..... D´homos i dones, de parelles, de la vida, del cel....de l´esperança.

De fotbol no, perquè no en sé.

Qui som?

Ferreriencs, amem la nostra pàtria!

Som de Ferreries.  Vaig nèixer el 1917.  Vaig morir l´agost de 1990. Aprofit que mos han posat internet al limb per ressuscitar. Tanmateix no  tenia gaire ganes de morir-me i aquí dalt, sense polítics ni religions ni problemes, la cosa és bastant fadeta.

Molt jove vaig haver de sortir de Ferrreries. Durant els meus 50 anys d´exili sempre vaig enyorar aquell poble, que m´imaginava com un estol de coloms blancs.

Ara torn a Ferreries per l´eternitat. Mai ningú m ´hi tornarà fer sortir. Ferreries és el meu poble, el meu amor.